Monogràfics · 5 d'Octubre de 2012. 09:45h.

Els parcs naturals, més accessibles

Millores a la Mola per la Cova del Drac del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

La riquesa dels parcs naturals catalans no podria ser aprofitada si aquests espais, de gran valor, no poguessin ser visitats de forma còmoda i sense problemes. Es tracta, en aquest aspecte, de millorar la seva accessibilitat, d'aconseguir que els seus accessos no presentin dificultats. La Caixa i la Diputació de Barcelona s'estan ocupant d'aquest afer.

Els parcs naturals, més accessibles

La riquesa dels parcs naturals catalans no podria ser aprofitada si aquests espais, de gran valor, no poguessin ser visitats de forma còmoda i sense problemes. Es tracta, en aquest aspecte, de millorar la seva accessibilitat, d'aconseguir que els seus accessos no presentin dificultats. La Caixa i la Diputació de Barcelona s'estan ocupant d'aquest afer.

En aquesta línia, des d’aquest estiu, els excursionistes que pugin a la Mola o que passin per la Cova del Drac del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac trobaran els accessos més ben ordenats. També s’han fet millores a varis indrets de la Vall d’Horta, a Can Torras, a l’antiga urbanització de Mas de la Mata i als accessos al Montcau.

Els treballs realitzats s’emmarquen en un dels projectes del conveni de col·laboració entre l'Obra Social de la Caixa i la Diputació de Barcelona, iniciat l’any 2005. En concret, aquest s’ha desenvolupat entre novembre de 2011 i juny de 2012. El pressupost global d’aquestes obres, realitzades per l’empresa tècnica Naturalea Conservació i les empreses socials CIPO i L’Heura, ha estat de 202.633,45 euros.

Recuperació d'espais cremats

Al llarg de vuit mesos s’han realitzat tractaments silvícoles de recuperació d'espais afectats per incendis forestals en la finca de l'Obac, en una superfície de 8,52 ha., consistents en una aclarida i selecció de tanys. També s’han arranjat camins per aturar processos erosius i ordenar els accessos a la Mola.

En concret, s'han realitzat actuacions en el camí de Can Robert a la Mola, a dalt mateix del cim, i al camí que va de la Cova del Drac a la Mola, consistents en la restauració d'empedrats i del sòl, creació de graons, feixines, construcció de mur de pedra i confecció de trenques. El Parc té previst fer el  seguiment de la vegetació en aquest camí i als accessos al Montcau.

A més, s’han eliminat espècies al·lòctones, com ara la canya americana, a varis indrets de la Vall d'Horta, i també s'han eliminat i controlats d'ailants als marges de la carretera BV-1221 i al camí del pkm.11 de la B-122.

Més actuacions de millora

També s’han tret dos rodals de cactus de Texas a la carretera B.124; unes mates de Cortaderia seollana a Can Torras, i iuques a dues parcel·les de l’antiga urbanització de Mas de la Mata, un indret que s’està restaurant i naturalitzant.

Altres treballs dins del projecte han estat els arranjaments de punts d'aigua, neteja i col·locació de barana a la Bassota del Dalmau, impermeabilització de la bassa a la nova pista de Matarrodona, i neteja i recuperació de dues fosses com a punts d'aigua per a la fauna a la zona restaurada de l’antiga urbanització de Mas de la Mata.

Així mateix, s’han realitzat actuacions de restauració del patrimoni natural i cultural a Can Robert (arreglant les tombes medievals a Can Robert, ordenant el pas, afegint senyalització interpretativa dels diferents elements (les tombes, els dos forns de calç i un trull) i senyalitzant antigues estructures preindustrials (xarxa hidràulica, forn de pega, forn d’obra, sifó de la Roca, torrota de la Roca, castell de Pera i el dòlmen de Roca Sereny).

Incendis i fauna

D'altra banda, un estudi al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac explica com es comporta la fauna davant els incendis forestals i la creixent cobertura dels boscos. 'Contrasting responses of two xerophilous land snails to fire and natural reforestation' és el títol del treball, publicat a la prestigiosa revista 'Contributions to Zoology'. Els seus autors són Xavier Santos, de la Universitat de Barcelona, i Vicenç Bros i Elisabet Ros de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Els incendis forestals i la creixent cobertura dels boscos, actuen com a forces oposades en la configuració de l'estructura de l'hàbitat, la composició del sòl i la humitat en el medi natural. Per tant, aquests processos de transformació dels paisatges produeixen significatives alteracions en les poblacions faunístiques.

Per a la realització del treball s'han triat com a model dues espècies de caragols terrestres Xerocrassa montserratensis i Xerocrassa penchinati, i s'han estudiat els diferents hàbitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac per esbrinar les seves preferències.

En l'estudi es conclou que les dues espècies segueixen un patró similar de selecció de l'hàbitat, ja que estan absents en els alzinars i en els boscos densos. Són, doncs, organismes característics de medis rupícoles, concretament de les codines i pedregars que trobem a les parts altes del massís i, alhora, també estan presents en els ambients arbustius amb poca cobertura arbrada i sorprenentment en els indrets cremats en l'incendi forestal de l'any 2003.

Treballs de millora d'accessos al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

0 Comentaris