Monogràfics · 24 d'Abril de 2017. 17:12h.

Potencial ús de la ivermectina per reduir la transmissió de la malària

Mosquit Anopheles, que transmet la mala?ria

La sèrie de tres articles proposen com el medicament reconegut pel Premi Nobel de Medicina del 2015 pot contribuir a reduir la transmissió de malalties transmeses per vectors.

La ivermectina podria potenciar esforços d’eliminació com els que fan l’Aliança Moçambiquenya per a l’Eliminació de la Malària, programa finançat per la Fundació Bancària ”la Caixa” i la Fundació Bill & Melinda Gates.

Coincidint amb el Dia Mundial de la Malària, la revista científica Malaria Journal publica una sèrie de tres articles signats per experts d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, que subratllen el potencial ús de la ivermectina per reduir la transmissió de la malària. La sèrie d’articles serà acompanyada per tres comentaris signats pel Premi Nobel i descobridor de la ivermectina, Satoshi Omura, juntament amb Andy Crump; per Frank Richards, del Centre Carter; i per Pedro Alonso, director del Programa Mundial de Malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i fundador d’ISGlobal, i Dirk Engels, director de Control de Malalties Tropicals Desateses de l’OMS.

mamanenmalaria.jpg

La ivermectina és un medicament antiparàsit que s’ha utilitzat de manera segura i eficaç per tractar infeccions per helmint com l’oncocercosi i la filariosi limfàtica. També mata artròpodes que s’alimenten d’un individu tractat, incloent-hi el mosquit Anopheles, que transmet la malària. Això ha portat els científics a considerar l’administració massiva de la ivermectina com a arma potencialment valuosa per reduir la transmissió de la malària, ja que pot matar mosquits que s’alimenten a l’exterior i abans del capvespre (i que, per tant, no estan afectats per mesures de control vectorial, com les xarxes mosquiteres i la fumigació d’interiors), i també mosquits resistents als insecticides.

Els experts d’ISGlobal Carlos Chaccour i Regina Rabinovich, que també és ExxonMobil Malaria Scholar in Residence al Harvard T.H. Chan School of Public Health, han fet una extensa revisió de l’evidència a favor de l’ús de la ivermectina com a complement de les eines de control vectorial. En el primer article, signat juntament amb Felix Hammann, de l’Hospital Universitari de Basilea, parlen dels mecanismes d’acció del fàrmac, que no solament mata els mosquits, sinó que també afecta la seva capacitat per volar i picar. Els experts subratllen la necessitat de trobar les dosis i les vies d’administració òptimes per garantir-ne l’eficàcia i la seguretat.

En el segon article, els autors argumenten que el desenvolupament clínic de la ivermectina per reduir la transmissió de la malària necessitarà una sèrie d’assajos clínics per demostrar l’impacte que té en la salut pública. Tot i que un assaig clínic en una àrea amb transmissió elevada seria el més rendible en una primera fase, la ivermectina també podria ser una arma valuosa en àrees amb alta resistència a insecticides o als fàrmacs. A més, podria potenciar els esforços d’eliminació, com els de l’Aliança Moçambiquenya per a l’Eliminació de la Malària (MALTEN), un programa finançat per l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Bill & Melinda Gates, que vol recollir evidències científiques al sud de Moçambic per acabar amb aquesta malaltia.

L’efecte relativament curt de la ivermectina s’ajusta perfectament a un context d’eliminació, on es fan esforços intensos i limitats en el temps», explica Chaccour des de Moçambic. «Això també podria limitar el risc de desenvolupar resistència a la molècula», afegeix.

El tercer article identifica les principals qüestions pendents en termes de normatives i de salut pública per a l’ús del fàrmac en l’àmbit comunitari amb l’objectiu de reduir la transmissió de malària. «L’administració massiva de la ivermectina representa un nou paradigma en el control vectorial», diu Rabinovich. Ofereix protecció indirecta pel fet de reduir la transmissió local, té activitat contra diferents espècies de mosquits i podria funcionar fins i tot en un context de resistència a insecticides. «Aquesta sèrie d’articles obren el camí per avaluar l’impacte de la ivermectina en la salut pública, una prioritat per als esforços d’eliminació de la malària», conclou l’experta.

Com indiquen Pedro Alonso i Dirk Engels en el seu comentari, «si s’obté evidència que l’administració massiva d’ivermectina és segura, rendible i té un impacte addicional sobre la transmissió de la malària, aquesta nova intervenció podria tenir un rol en la reducció de la malària i altres malalties tropicals». Per a Satoshi Omura i Andy Crump, «l’ús de la ivermectina per combatre la malària té el potencial d’impulsar encara més els enormes beneficis, tant en salut com socioeconòmics, que el fàrmac ja ha aportat a l’Àfrica». Finalment, Frank Richards destaca el repte que suposa garantir una demanda creixent d’ivermectina «si hem d’aconseguir una administració massiva i pluripotent del fàrmac a escala global».

ISGlobal és actualment l’únic Centre Col·laborador de l’OMS per al Control, Eliminació i Erradicació de la Malària. 

 

0 Comentaris