La vigília de Reis no vaig poder més i em vaig acostar fins a la Llibreria Alibri, l'antiga Herder de la meva joventut. Continuava allà, a la secció d'història -ara cal baixar unes escales- el Diccionario de Batallas de la Historia de Roma (753 a.C.-476 d.C).

Un totxo de 948 pàgines escrit per Julio Rodríguez González i editat per Almena Edicions (Madrid). Ja l'havia vist en diverses ocasions, però confesso que el preu -80 euros- havia refredat la meva premsa de decisions.

Per aquell dia no vaig poder més i, encomanant-me a Oscard Wilde, vaig sucumbir a la temptació. Els auguris eren bons: Feia un sol esplèndid a Barcelona, la temperatura era de deu graus en ple mes de gener, la humitat del 56% i la visibilitat de 9,7 quilòmetres. Bufava una lleugera brisa. Fins i tot algun turista s'havia aventurat pel carrer Balmes en màniga curta.

Va ser, sens dubte, el millor regal de Reis: més de 2,5 quilos -dos quilos i 696 grams per ser exactes- amb les 3.503 batalles romanes. Imaginin poder passar per Cannes o per Teutoburg sense una esgarrinxada.

O entendre finalment la batalla de Carras. Quan un dels membres del primer triumvirat, Cras -eclipsat pels èxits militars de Cèsar i Pompeu-, va pagar de la seva butxaca l'expedició contra els parts. Els resultats van ser catastròfics: 20.000 morts i 10.000 presoners. Les àguiles de les legions derrotades no van ser retornades fins a l'època d'August.

L'obra, en efecte, inclou no només una descripció acurada dels fets sinó també la bibliografia -les fonts- amb precisió anglosaxona. Així sabem que només a Cannas van morir dos qüestors, vint-i-nou tribuns, diversos exmagistrats i una vuitantena senadors que s'havien enrolat en la campanya pensant que seria un passeig militar. En alguns casos dóna fins i tot el nom dels morts. I sí la localització exacta és desconeguda adverteix que el lloc no està identificat ("Locus incertus").

En fi, de la història de Roma sempre m'ha cridat l'atenció un misteri. Dos, en realitat: Com és que l'Imperi Romà d'Occident va vèncer en la batalla dels Camps Catalàunics (451) i en canvi desapareix poc després (476) mentre que el d'Orient és derrotat a Adrianòpolis (378) i en canvi va durar mil anys més. El britànic Bryan Ward-Perkins, un dels experts en la matèria, creu que simplement va ser qüestió de sort (1).

El misteri continuarà existint, però ara podrem endinsar-nos una mica més en la història de l'Imperi romà d'Occident. La història, encara que sigui poc políticament correcte dir-ho, està plena de batalles. La història la fan persones de carn i ossos. Homes i dones.

Per això, Julio Rodríguez González sembla disposat a emular Edward Gibbon (1737-1794), l'autor de la monumental The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (1776-1788), que encara es posa com a referent no només d'aquest període sinó de tota la historiografia mundial. La veritat és que té altres obres com la Història de les Legions Romanes, La resistència d'Hispània contra Roma, La dinastia dels Severs o La conquesta d'Itàlia per Roma que el converteixen en un veritable especialista.

La gent creu que el prestigi d'un país es basa en el seu creixement econòmic, el nombre de multinacionals o el poder de les seves forces armades. Això era abans. Els països per avançar necessiten bons historiadors. Per això els nordamericans van primers. A veure si un dia els atrapem. 

 


(1) Bryan Ward-Perkins: La caiguda de Roma i la fi de la civilització, Espasa, Madrid 2007, pàg. 94.

0 Comentaris

Publicitat