Racó de lectura · 2 de Maig de 2017. 10:49h.

El procés, segons Ramon de España

Li tinc dit a Ramon que, per respecte institucional, no li digui Cocomocho a Puigdemont. Però ell segueix encaparrat. En canvi, amb Cocoliso (Romeva) prefereixo fer els ulls grossos. I tampoc cal aclarir de qui parla quan es refereix  a El savi de Taradell o l'Astut. Ambdós han fet prous mèrits.

Ramón de España, un dels unionistes de llengua més esmolada, acaba de recollir un centenar d'articles publicats al llibre "Apunts des del manicomi català" (Crónica Global). Cent, en política, és una xifra tan màgica com seixanta-nou en altres àmbits. Com els cent primers dies de tot govern -una moda que es va inventar Roosevelt- o els cent dies de Napoleó, encara que en aquest cas van ser finals.

Em fot molt haver-ho de reconèxier, però amb el Ramon m'ho passo pipa. Per això quan arribava a casa després d'una jornada esgotadora de treball -que podia incloure una partida de frontó verbal amb Neus Munté o una roda de premsa de la CUP- aprofitava per llegir un parell d'articles. Són molt adients com a relaxament muscular.

Al cap ia la fi el procés ha entrat en una fase de restrenyiment. No sembla que la cosa estigui a punt de sortir. Hem superat els famosos 18 mesos -com ens recorda aquest notari de la realitat que és López Tena- sense que l'ANC, Òmnium i altres prolongacions d'aquesta societat civil tan independent hagin posat el crit al cel.

És veritat que el Ramon reparteix a tort i a dret, però és que moltes vegades l'encerta. La pregunta de "¿Cuándo se zumbó Artur Mas”?, per exemple, és l'equivalent nostrat a la de Vargas Llosa: "¿Cuándo se jodió el Perú?". La seva teoria personal és que a "a Catalunya se li ha anat l'olla".

Ni que sigui per honrar el cognom familiar, el seu objectiu predilecte és gairebé sempre el procés. Però de vegades diversifica: Colau, TV3, el PP, el PSOE i fins i tot Ciutadans. Tampoc s'escapen Xavier Graset, Miquel Calçada, Benet Salellas, Jaume Asens o Gerardo Pisarello. No sé si necessàriament per aquest ordre.

Tot i que el seu heroi preferit és Josep Garganté, el autobusero. Gràcies a l'autor me n'he assabentat que Maduro va començar igual: conduint busos. Sens dubte em vaig equivocar de professió. Ara podria estar tirant billets de 500 (falsos) en un lloc tan solemne com el ple de l'Ajuntament de Barcelona.

Em temo també que diu algunes veritats com que "el sobiranisme ajuda a grimpar" perquè entre cobrar la jubilació o fer de mileurista i treure's cada mes entre 5.000 i 6.000 euros -que són els que deuen cobrar aquests dos espadatxins de l'oratòria parlamentària que són Gabriel Rufián i Eduardo Reyes- no hi ha color.

És el que que dic jo. Sovint pregunto "¿qué hay de lo mío?" -una rectoria, una menjadora, una tertúlia, una ambaixada a París- però no hi ha manera. A aquest pas hauré d'acabar com aquells que t'assalten al Metro per vendre't un kleenex amb el convincent argument que "pitjor és robar".

Deia l'altre dia Fèlix Riera, que està al digital de la competència, durant la presentació del llibre de Duran que el procés ha generat un boom editorial. Primer van aparèixer els llibres a favor i ara, a mesura que la cosa baixa, em temo que surten els que estan en contra.

En fi, a falta d'un Thomas Bernhard en el moviment sobiranista -Pilar Rahola va renunciar-hi fa molt de temps- és d'agair que algú practiqui l'autocrítica encara que sigui des del bàndol contari. A mesura que s'acosta el final, el procés està perdent el sentit de l'humor.

L'únic retret que se li pot fer al Ramon d'Esapanya -a part del to en alguns casos com ja he dit al començament- és que els articles no apareguin amb la data de publicació. Fins i tot amb una breu introducció sobre el moment en el que van ser escrits.

En canvi, cal reconèixer a l'autor el seu domini de la llengua, encara que sigui la castellana. Jo no ensopegava amb expressions com "atorrante" o "antañonas" des que li agafava d'amagat al meu pare el Selecciones del Reader's Digest, encara sota el franquisme. Gràcies, Ramón. / Una ressenya de Xavier Rius 

0 Comentaris

Publicitat