Racó de lectura · 12 d'Abril de 2017. 10:37h.

Història secreta de l'Avui

Fa anys vaig anar a la presentació del llibre de Quim Nadal “Testimoni de càrrec” -els seus dietaris durant l’exercici del poder- i vaig fer el suggeriment - crec que a Fèlix Riera- que el que calia fer ara era escriure la història dels partits un a un.  De tots els que van jugar un paper fonamental durant la Transició: CDC, PSC, Esquerra, etc. La història des de dintre.

Entre d’altres raons perquè si no acabaran desapareixent -com és el cas d’Unió o el PSUC- o perquè la majoria de testimonis que van viure aquells anys decisius s’estan fent grans o han traspassat també. Fins i tot correm el risc que desapareguin les fonts documentals. Com ha passat amb l'arxiu de l'Avui. Per descomptat ningú no em va fer cas -llevat d’algun esforç editorial amb el PSUC- perquè això meu és predicar en el desert. Deu ser com el sado que si el proves diuen que t’agrada.

Doncs bé, la Maria Favà -que va treballar-hi tots aquells- és el que ha fet ara amb el primer diari en català després del franquisme: escriure’n la història. No ha fet una història acadèmica per a setciències o estudiants de semiologia, sinó una història a peu de carrer. Com feia ella quan practicava el periodisme local a Barcelona o va fer de corresponsal al Marroc, entre moltes altres facetes professionals. Això vol dir que ha tingut accés a testimonis de totes bandes, alguns dels quals prefereixen mantenir l’anonimitat per raons de seguretat o de franquesa.

La Maria no estalvia cap tema pelut: ni d’on provenien els calés ni les batalletes internes ni els successius canvis de director: Josep Faulí -en dues ocasions-, Jordi Maluquer, Jaume Serrats, Santiago Ramentol, Albert Viladot, Vicenç Villatoro, Vicent Sanchis, Xavier Bosch, Toni Cruanyes i Carles Flo.

Feia temps que no s’havia escrit un llibre així sobre un mitjà de comunicació de Catalunya. Potser els darrers antecedents -si n me'n deixo cap- són "Servitud" de Puig i Ferreter o la "Història de La Vanguardia" de Gaziel. Josep Maria Huertas va reincidir-hi l'any 2006  amb "Una història de La Vanguardia", però ell era un home més aviat d'El Periódico. Potser seria hora que algú pensés en fer la història de la resta de mitjans./ Una ressenya de Xavier Rius

0 Comentaris