Racó de lectura · 6 de Febrer de 2014. 16:05h.

La justícia, per dintre

Portada del llibre

Hi ha dos llibres que tota persona vinculada al dret hauria de llegir: un és el "Sí, advocat" de Miquel Roca (2007), sobretot quan parla de la desconnexió entre la facultat i el món real. Malauradament aplicable a la majoria de sectors professionals. I l'altre és "Vint-i-cin anys i un dia. Reflexions d'un advocat penalista" (2009), de Carles Monguilod (1958).

Per això la gent vinculada al món judicial en general -i els estudiants de dret en particular- tenen la immensa sort que l'editorial Ara Llibres acaba de reeditar aquest darrer volum. Monguilod és un conegut advocat penalista de Girona que, ente d'altres casos, ha portat el de la farmacèutica d'Olot, l'enfonsament de L'Oca o els últims mesos del Vaquilla.

L'obra està farcida d'anècdotes com les relacions amb un clan gitano, el jurat que volia saludar un processat o el Nissan Patrol de la Guàrdia Civil que un pare va trobar al seu garatge l'endemà d'una nit de marxa del seu fill. Però que ningú s'equivoqui: no és només una llibre sobre experiències personals, sinó una visió acurada del món de la justícia per dintre. Si la justícia -un dels pilars bàsics de l'estat de dret-, funcionés millor, el país potser també aniria més bé.

Monguilod potser tampoc ho sap, però aprofita per donar alguns consells als futurs advocats: "el discurs oral és imprescindible" -i sobretot evitar les faltes d'ortografia !-, "no preguntar res a un testimoni si no saps prèviament la resposta", "no és cert que dues bombes no cauen mai al mateix lloc", evitar que "les defenses es barallin entre sí perquè, qui en treu profit, és el fiscal" o que "la tenacitat sempre guanya a l'infortuni".

També desfilen alguns personatges entranyables com Baltasar Garzón que, abans de ser número dos del PSOE per Madrid a les eleccions del 1993, deixava "com un drap brut" el govern de Felipe González. O el dia que, en un article a El Punt, va haver de defensar l'escriptor Javier Cercas de les crítiques d'ERC per haver-lo nomenat pregoner de les Fires de Girona. Jo també l'hagués defensat.

Hi ha estudiants que aprendran més llegint aquest llibre que en tot un trimestre de dret penal. En el fons, l'ofici d'advocat, com el de periodista, s'aprèn al carrer. i quan a un advocat gironí el contracten per a un judici a Zamora és que deu ser un bon advocat./ Una ressenya de Xavier Rius

0 Comentaris