Publicitat
Monogràfics · 2 de Març de 2022. 12:53h.

CaixaForum Girona se submergeix en l’Olimp dels déus

La directora del Àrea d’Exposicions i Col·lecció de la Fundació ”la Caixa”, Isabel Salgado; la directora de CaixaForum Girona, Anna Colomer; el cap de departament d’escultura del Museo del Prado, Manuel Arias, i el Director del Museo Nacional del Prado, Miguel Falomir, aquest últim via streaming, han presentat aquest dimecres a CaixaForum Girona Art i mite. Els déus del Prado.

Es tracta d’una exposició organitzada conjuntament per la Fundació ”la Caixa” i el Museo Nacional del Prado en el marc de l’aliança estratègica que mantenen des del 2011 per apropar al públic part del ric llegat artístic que custodia el Museo del Prado.

Art i mite. Els déus del Prado ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia grecoromana i la seva representació al llarg de la història de l’art, en la qual ha estat una font constant d’inspiració per a nombrosos artistes.

Aquestes narracions fabuloses van quedar recollides en ceràmiques, blocs de marbre, medalles, taules i teles, com els que formen part d’aquesta exposició, constituïda per 42 peces entre pintures, escultures i objectes datats entre el segle I aC i primera meitat del XVIII.

Francisco de Zurbarán, José de Ribera, Peter Paul Rubens, Francesco Albani, Jan Carel van Eyck, Nicolas Poussin i Leone Leoni, entre d’altres.

La mostra s’estructura en vuit seccions de caràcter temàtic, i contraposa el discurs clàssic de les peces procedents del Museo Nacional del Prado a la contemporaneïtat dels mites al segle XXI:

  • Una història per explicar
  • Els déus de l’Olimp
  • Esperits lliures
  • Amor, desig i passió
  • Faltes i càstigs
  • Metamorfosis divines i humanes
  • Herois
  • La guerra de Troia

 

A més, al llarg del recorregut expositiu, una sèrie de  reflexions i idees, conviden a fer-nos de nou les «grans preguntes» des d’una visió contemporània. Un fragment de la Ilíada, en l’àmbit sobre la guerra de Troia, es pot escoltar recitat en grec i es pot llegir en català i castellà projectat a la paret: de la font original a la seva interpretació moderna en les nostres llengües. Es tracta de l’episodi de l’últim any de la guerra de Troia: l’ira d’Aquil·les contra Agamèmnon.

En aquesta mateixa línia, s’ha organitzat un cicle de conferències sobre Els mites i la seva contemporaneïtat, amb la participació de Montserrat Reig, Ramon M. Nogués, Carlota Subirós, Emilio Suárez de la Torre, Jordi Balló, Joana Masó i Victoria Cirlot. L’exposició es completa amb l’edició d’un catàleg que inclou textos del comissari de l’exposició.

La mitologia com a font d’inspiració

Els mites són relats que plasmen les històries de déus i semidéus, i la relació que mantenen amb els homes. Per aquest motiu, són presents a totes les cultures i societats antigues. D’origen incert la majoria de vegades, es transmetien tradicionalment de forma oral, i es modificaven progressivament amb nous afegitons i diferents versions. En el cas dels mites grecs, els primers testimonis escrits no es remunten més enllà? del segle VIII aC.

Els protagonistes d’aquests mites eren els déus de l’Olimp, que no solament regien el destí dels homes, sinó que baixaven a la Terra i interactuaven amb ells, de vegades després d’adoptar una aparença humana que els feia més propers. Les seves històries també servien per explicar una infinitat de fenòmens de la naturalesa o de l’univers que els envoltava. Van sorgir així nombroses divinitats que personificaven muntanyes, fonts, rius, mars, vents, constel·lacions…, i també tota mena d’arbres i d’espècies animals que convivien amb els homes.

Una història per explicar

Els mites són relats meravellosos situats fora del temps històric i protagonitzats per personatges de caràcter diví o heroic. La mitologia, per tant, és el conjunt d’aquests mites i, al mateix temps, el seu estudi.

Gràcies als mites, els grecs i els romans van poder oferir una interpretació sobre l’origen del món i sobre diferents fenòmens de la naturalesa o de l’univers. Van sorgir així infinitat de divinitats que personificaven muntanyes, fonts, rius, mars, vents, constel·lacions…, però també tota mena d’arbres i d’espècies animals. Déus i semidéus —sempre amb aparença humana, excepte en el cas dels monstres— van deixar, juntament amb els herois, una empremta perenne en el curs del món com a protagonistes de fets exemplars amb un component simbòlic essencial.

En un primer moment, els mites van ser narracions no escrites que es transmetien de forma oral i s’anaven modificant progressivament amb nous afegitons. Homer i Hesíode, al segle VIII aC, van ser els primers a posar en escrit aquestes històries, donar noms als déus i assenyalar les seves particularitats. Però no podríem conèixer i entendre els mites clàssics sense les aportacions d’altres autors posteriors, tant grecs com romans. Cal destacar, entre d’altres, Apol·lodor, Llucià de Samòsata, Diodor de Sicília, Filòstrat, Virgili i, sobretot, Ovidi, autor de Les metamorfosis, que constitueixen un autèntic manual de mitologia grecoromana.

L’aproximació als mites clàssics presenta un obstacle important: la terminologia. Alguns déus són coneguts pels seus noms grecs, però d’altres són més recognoscibles per la seva designació romana. Al llarg de l’exposició figuren les dues opcions, en funció de l’èxit d’una determinada versió d’un mite o dels títols de les obres exposades, totes procedents de les col·leccions del Museo del Prado.

Servei d’Informació de la Fundació ”la Caixa”

Tel. 900 223 040

De dilluns a diumenges, de 9 a 20 h

Venda d’entrades

Taquilles de CaixaForum i https://caixaforum.org/es/girona

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat