Publicitat

Alma és una nova manera de parlar del fet social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social “la Caixa”. Volem ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món. Per això Alma és la xarxa social social.

La Mari Cruz té 75 anys i no té por de la soledat: més aviat és la soledat qui li té por a ella perquè no la pot vèncer. Malgrat els anys, un dia la Mari Cruz va decidir explorar tot el que aquesta nova època de la vida li podia oferir. Un dia, es va proposar aprendre a estimar-se. Ara, encara que la falta de mobilitat li posi entrebancs, gràcies als voluntaris del programa Sempre Acompanyats de l’Obra Social ”la Caixa” i la Creu Roja, gaudeix cada dia d’activitats i moments que han convertit la soledat en un altre sentiment molt més gran: el sentiment de llibertat.

Les sessions de risoteràpia i musicoteràpia, els tallers de desenvolupament personal i els berenars en grup són algunes de les múltiples activitats que han fet que la Mari Cruzs’endinsi en un univers de noves sensacions i coneixements i, a més, comenci a veure la soledat amb altres ulls. Perquè si el poeta W. H. Auden deia que “ser lliure sovint és sentir-se sol”, també és cert el contrari: la soledat pot ser sinònim de llibertat. “De vegades no som conscients de la llibertat que tenim quan estem sols. Ens movem de manera diferent, actuem de manera diferent. L’únic que et controla ets tu mateix”, assegura amb cert orgull.

  la-isla-invwencible-2.jpg

La Mari Cruz va començar a pronunciar aquestes paraules amb convicció quan es va adonar que tenia al seu abast un munt d’experiències per viure. “Els tallers Viure com jo vull i Viure en positiu em semblen una meravella, perquè abans no sabia viure com volia; vivia com estava estipulat. Em queixava que tenia moltes goteres… Ara, no em fan cap nosa, perquè tinc el cap ocupat! Trec un profit diferent dels meus dies pintant, llegint o fent ganxet”, diu la Mari Cruz. Tot ajuda. L’important és que, al capvespre, ella tingui la sensació que el seu dia ha valgut la pena.

També recorda que tan bon punt va sentir que ja no tenia temps per avorrir-se ni per trobar pegues a les coses, va arribar la millor part de totes: aprendre a estimar-se com no ho havia fet els últims 70 anys. “M’han ensenyat que tinc aptituds que no coneixia. És molt important perquè, encara que creguis que tens moltes coses, l’únic que tens en realitat és a tu mateixa”. Prova de com ha canviat l’autoconcepte de la Mari Cruz és que, fa poc, es va atrevir a impartir un taller de ganxet i altres tasques domèstiques a les companyes de programa.

Els efectes que la soledat pot provocar a la nostra salut, com augmentar el risc de patir un atac cardíac o desenvolupar una artritis, fan que la tècnica d’Intervenció Comunitària de Sempre Acompanyats, Elisabeth Poy, se sumi a aquesta idea que diversos investigadors han posat sobre la taula els últims anys: la soledat és l’epidèmia dels nostres temps. L’Elisabeth creu que això no només es deu al fet que “vivim en una societat que ens empeny a ser individualistes, sinó també a l’augment de l’esperança de vida. En poques generacions, les formes de convivència i les relacions familiars han canviat molt. L’envelliment no agrada als joves. I la solució passa per provocar un canvi cultural a partir d’activitats intergeneracionals i molta sensibilització”.

Segons l’Elisabeth, “encara som a temps d’evitar que això vagi més enllà”, però insisteix que per aconseguir-ho és més que imprescindible que els protagonistes es llencin a escriure els últims capítols de les seves vides. “Cal que la gent gran vulgui reconèixer la seva situació de soledat, que tingui ganes i actitud per exprimir el que la vida li pot  donar i que no trenqui amb els seus llaços afectius, perquè és l’amor que sentim pels altres el que al final ens ajuda a aixecar-nos”.

 

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat