Un 17,6% de les llars de Catalunya en situació de pobresa energètica tenen al seu sustentador principal desocupat, enfront del 6% de les llars que no es troben en aquestes circumstàncies. Aquest és un dels principals dades sobre Catalunya que llança l'estudi 'La pobresa energètica a Espanya: Aproximació des d'una perspectiva d'ingressos', elaborat per la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l'IEB-Universitat de Barcelona entre els anys 2011 i 2017. L'estudi ha estat publicat per la Fundació Naturgy i presentat avui en el seminari sobre 'Polítiques i mesures contra la pobresa energètica'.

Segons la investigació, dirigida per la catedràtica María Teresa Costa-Campi, de la Universitat de Barcelona, ??i elaborat per les investigadores Elisenda Jové-Llopis i Elisa Trujillo-Baute, la probabilitat que una llar es trobi en situació de pobresa energètica a Espanya augmenta un 9,3% quan el sustentador principal està aturat.

L'estudi revela que el 7,4% de mitjana de les llars catalanes es troba en situació de pobresa energètica. Aquesta taxa mitjana es va situar durant el període analitzat entre el 8%, màxim assolit el 2014, i el 6,9%, mínim registrat el 2015 i 2017. Els ingressos anuals de les llars a Catalunya van ser de 24.433 €, amb unes despeses anuals d'energia de 1.181 €. Es tracta del setè major despesa en energia d'Espanya, per darrere de Castella-la Manxa, Navarra, Castella i Lleó, Aragó, la Rioja i Madrid [1].

"Les dades demostren que la pobresa energètica és una dimensió més de la pobresa en general, i per això les mesures per pal·liar la pobresa energètica s'han d'abordar amb polítiques socials, que permetin incrementar els ingressos de les famílies, i amb polítiques d'eficiència energètica, per promoure la reducció de la despesa ", explica l'estudi.

La investigació planteja una aproximació a la pobresa energètica des del vessant dels ingressos de les llars, en base a l'anàlisi econòmica de la relació entre la pobresa energètica, el consum energètic i els elements vinculats a la renda de les famílies. En aquest sentit, conclouen que es tracta d'un problema complex, que s'ha de resoldre des de diferents perspectives.

Radiografia de la pobresa energètica a Espanya

L'estudi sosté que la pobresa energètica és una dimensió més de la pobresa, amb un punt de partida comú: la insuficiència dels ingressos familiars per fer front a les despeses, que en el cas de l'energia permetin mantenir una temperatura adequada a la llar i tenir unes condicions de vida dignes.

A partir de la recerca de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica, es pot configurar un perfil de les llars espanyoles en situació de pobresa energètica: estan situats en àrees rurals o amb menor densitat de població; viuen en règim de lloguer; en edificis de 25 anys o més, i en zones amb condicions meteorològiques extremes de calor o fred; i són llars unipersonals o monoparentals, sustentats en bona part per dones.

Així mateix, la condició de desocupació del sustentador principal és el principal determinant de la pobresa energètica. A més, les llars en situació de pobresa energètica solen tenir baixos percentatges de famílies que han acabat els estudis d'educació superior.

En el cas de Catalunya, quatre de cada cinc llars en pobresa energètica (81,5%) se situen en edificis que tenen més de 25 anys d'antiguitat. A més, el 47,5% de les famílies són unipersonals i un 5,7% monoparentals.

Un dels aspectes que té més influència en aquest tipus de pobresa és la situació laboral dels membres de l'habitatge. En aquest sentit, el 17,6% de les llars en situació de pobresa energètica té al seu sustentador principal en situació d'atur, una ràtio que a la resta de llars se situa en el 6%. Es tracta de la variable amb major impacte de totes les analitzades.

Altres dades rellevants que llança l'estudi, a nivell nacional, són els següents:

• Les àrees rurals o amb menor densitat de població registren un major nombre de llars en situació de pobresa energètica (24%), en comparació amb les llars que no es troben en aquesta situació (13%). A més, els habitatges situades en àrees rurals, amb major proporció d'habitatges grans o llars unipersonals, mostren una clara correlació amb la taxa de pobresa energètica.
• Més de dues terceres parts de les llars vulnerables energèticament resideixen en habitatges de 25 anys o més. Segons l'estudi, el 50% del parc immobiliari espanyol va ser construït abans de la dècada dels 80, quan l'eficiència energètica de l'habitatge no estava prevista en les normatives de construcció d'edificis.
• Un 4,9% de les llars en situació de pobresa energètica està format per un únic progenitor i un 38,1% són llars unipersonals. Les llars formades per una persona sola mostren, doncs, una major probabilitat (6%) de ser pobres energètics. Les llars amb un únic progenitor amb menors a càrrec tenen un 7,2% més possibilitats de ser pobres energètics; a més, aquestes llars estan principalment encapçalats per una dona.
• En general, les llars en situació de pobresa energètica solen tenir baixos percentatges de famílies que han acabat els estudis d'educació superior, en comparació amb les llars que no es troben en aquesta problemàtica energètica (13,8% enfront del 36% respectivament).
• La tinença en règim de lloguer és un fenomen més estès entre les famílies identificades com a pobres energètiques (18,8%) enfront de la resta de la població (16,5%).

Catalunya, la regió amb l'onzena taxa de pobresa energètica més alta d'Espanya

Un altre dels aspectes que té en compte l'informe és la comunitat autònoma, ja que la climatologia i el perfil de les llars de cadascuna d'elles és determinant a l'hora d'analitzar la pobresa energètica. En aquest sentit, tot i que la taxa mitjana nacional de pobresa energètica per al període 2011-2017 va ser de 8,3%, la major taxa la va registrar Castella-la Manxa, que amb un 17,4% va duplicar la mitjana. Per contra, Canàries (4,9%), País Basc (5,1%), Astúries (6%) i Balears (6,3%) van ser les comunitats amb les taxes més baixes.

Per sobre de la mitjana nacional i amb taxes superiors al 10%, se situen les comunitats ubicades al voltant de la Comunitat de Madrid, és a dir, Castella-la Manxa (17,4%) i Castella i Lleó (12,8%). A continuació, se situen Extremadura (12,2%) i La Rioja (10,8%). Andalusia, per la seva banda, arriba a un 9,2%.

Navarra, Castella i Lleó, Aragó i La Rioja encapçalen les primeres posicions pel que fa a la despesa, amb un import anual mitjana per llar considerablement superior a la mitjana espanyola (1.099 €).

Aquelles comunitats autònomes amb elevades taxes d'atur o menors percentatges d'individus amb estudis superiors són més propenses a tenir una taxa de pobresa energètica més elevada.

Propostes per afrontar la pobresa energètica

En la Comunicació de la Unió d'Energia de 2015, la Comissió Europea va declarar que la pobresa energètica hauria de tallar-, preferentment, mitjançant el sistema general de protecció social, i que els mecanismes per protegir els consumidors vulnerables haurien d'elaborar en el marc del sistema de benestar general. Precisament en aquesta línia s'orienten les principals recomanacions de l'estudi, que assenyala sistema general de protecció social com a principal eix per pal·liar la vulnerabilitat energètica.

L'equip de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona destaca, entre altres, les següents mesures que podrien contribuir a reduir els nivells de pobresa energètica:

• En l'àmbit laboral, harmonitzar les quanties mínimes d'ajudes prou elevades en totes les regions, i implantar polítiques actives per a la creació d'ocupació o ajudes a empreses perquè incorporin a aturats.

• A nivell d'educació, adoptar mesures per evitar l'abandonament escolar primerenc, o proporcionar als consumidors eines com la comprensió de la factura energètica i informació sobre els seus drets per accedir a ajudes com el bo social.

• En relació a les llars monoparentals, oferir incentius fiscals, com la possibilitat de deduir la despesa de la cuidadora en la declaració anual de l'IRPF o l'aplicació de l'IVA reduït per a les agències de col·locació degudament autoritzades.

• Sobre les llars unipersonals, considerar l'edat, el gènere i les diferències regionals en el disseny de polítiques orientades a reduir la pobresa energètica, o introduir mesures noves com incentius per a la unió de llars de gent gran, compartint un habitatge o entre persones grans i joves, per tal compartir les despeses.

A més d'actuacions des de l'òptica de la renda, l'estudi també destaca la necessitat d'adoptar mesures que actuïn sobre la despesa de les llars, principalment focalitzades en la millora de l'eficiència energètica.

Segons les investigadores, "les reformes estructurals són l'objectiu desitjat, però la seva aplicació és costosa. Per això, són recomanables alternatives de baix cost i ràpida aplicació, com les promogudes per l'estudi "Rehabilitació exprés per a llars vulnerables (solucions de baix cost)", de la Fundació Naturgy ". A més, aquestes mesures estan en línia amb les recomanacions de l'Estratègia contra la Pobresa Energètica aprovada pel Govern.

Així mateix, l'estudi considera convenient l'homogeneïtzació de la font de finançament de les actuals prestacions del bo social elèctric i el tèrmic.

Fundació Naturgy i la vulnerabilitat energètica

Les principals iniciatives socials de la Fundació són el Fons Solidari de Rehabilitació Energètica, amb el qual ja ha realitzat actuacions per millorar l'eficiència energètica en 800 habitatges de famílies vulnerables, i està treballant en altres 200 projectes; l'Escola d'Energia, que ha format més de 17.000 persones en municipis de tot Espanya; i el Voluntariat Energètic, que compta amb prop de 500 empleats adherits, la Fundació ha ajudat a altres més de 3.000 famílies a millorar els seus coneixements en matèria d'energia i a millorar les condicions d'eficiència energètica de la seva llar.