Publicitat


Qui no ha tingut mai la curiositat de saber quins llibres van cremar els nazis aquell fatídic 10 de maig de 1933 a la Plaça de l'Òpera de Berlín? Doncs molt senzill: hi havia volums de Thomas i Heinrich Mann, Upton Sinclair i Ernest Hemingway o fins i tot de Jack London. Per descomptat també autors jueus com Stefan Zweig, Alfred Döblin o Ernst Toller.

Antoni Sobanski -m'he deixat l'accent a la ena del cognom, que no ho permet el teclat del meu ordinador- va estar aquí. Qui és Antoni Sobanski?. Un autor polonès -de fet havia nascut en l'actual Ucraïna- el qual Gombrowicz va definir com "algú amb massa personalitat per a la Varsòvia de llavors".

Sobanski era en realitat un noble polonès tocat per la malaltia de les lletres. Salvant les distàncies geogràfiques i cronològiques una mica com el Quixot, l'enginyós hidalgo de la Manxa. Nascut el 1898, va morir el 1941 a Londres mentre intentava emigrar als Estats Units.

Home de món -parlava i escrivia sis llengües europees-, va viure a Londres, París i Berlín on, suposo, es va dedicar a patejar la fortuna familiar. També a Viena, Sant Petersburg i Suïssa. Ell mateix es definia com "un liberal antiquat”. 

El llibre publicat per Confluencias Editorial ( "Un ciutadà a Berlín 1934-1936") reuneix les seves experiències a l'Alemanya, quan els nazis han accedit al poder i comencen a consolidar-se. No deixa de ser un dur contrast, un desengany personal perquè el país del qual tant adora -és el seu país de referència- va canviant poc a poc. La premsa, la vida teatral, la vida nocturna.

"De quaranta-dos fotografies que publica el 'Deutsche Illaustrierte Zeitung' -adverteix-, vint-i-nou són hitlerianes", observa ja a la pàgina 26. "Han aprovat normes respecte a la profunditat de l'escot de les acompanyants de ball professionals", explica més endavant (pàg. 31).

L'obra en si no és només un dietari, és també un diagnòstic. Com la pàtria de Goethe o de Beethovern va sucumbir al nazisme. Com en una societat aparentment culta i madura fallen els mecanismes interns de control. "Els catòlics han fallat", afirma (pàg. 141). "Molts fills de líders socialistes són ara els hitlerians més apassionats", afegeix poc després (pàg. 142).

Antoni Sobanski em recorda una mica al periodista català Eugeni Xammar (1888-1973): Va escriure tant -fins i tot pel Times de Londres- que no va deixar obra escrita. Però hauria d'haver-se dedicat a la loteria. Hauria encertat.

"Aquest país colossal, depurat qualsevol individualisme, s'empantanegarà amb la sang dels seus fills i la sang de l'enemic, però independent de la resta del món i apartat de la resta del món" (pàg. 149). I tant que la va encertar./ Xavier Rius

Publicitat

0 Comentaris

Publicitat