Racó de lectura · 19 d'Agost de 2022. 08:49h.

El suïcidi del Graf Spee

Els errors que van portar el cuirassat de butxaca alemany a l'enfonsament

L'altre dia, a la llibreria Bernadas de Martorell, vaig comprar un vell volum de Luis de la Sierra (1920-2014) sobre “La Guerra naval en el Atlántico”. Pensava que era una novetat però no: és del 1974 i reeditat el 2008. Faig tard.

Suposo que vaig actuar mogut per algun mecanisme intern. En aquestes èpoques de canvi climàtic llegir les aventures i desventures del PQ-17, el comboi que va resultar delmat en la seva ruta cap a Murmansk, potser podia alleugerir l'onada de calor.

I he de reconèixer que m'ho vaig passar pipa. Ho lamento pels morts. La història sempre és millor llegir-la que no pas viure-la.

Algunes gestes són prou conegudes, com l'enfonsament del Bismarck, però d'altres tenia un coneixement vague i difús com els periples corsaris de vaixells alemanys.

El llibre, en efecte, repassa els principals episodis de sis anys de guerra: la incursió a Scapa Flow -que va ser un nyap que va sortir bé-, la batalla del Riu de la Plata, la invasió de Noruega, l'atac anglès a les bases franceses a l'Àfrica, l'enfonsament del Bismarck o com els citats Scharnhorst i Gneisenau es van escapolir pel Canal de la Manxa davant dels mateixos nassos dels anglesos fins a arribar a Alemanya.

El més bo de l'autor, ja mort, és que al seu estil afegia els seus coneixements tècnics. Capità de corbeta, es va embarcar com a mariner als 17 anys a l'Almirall Cervera, en plena guerra civil. Va estar en altres vaixells -com el Juan Sebastián Elcano- i de fet va navegar en creuers, destructors, fragates i patrulleres.

També va ser, perquè se'n facin una idea, el comissionat per anar a buscar el primer destructor als Estats Units en virtut del pacte d'amistat i cooperació signat per Franco i Eisenhower (1953).

Per això, per exemple, insisteix que la citada Batalla del Riu de la Plata, que va acabar amb l'enfonsament del Graf Spee, va ser en realitat un suïcidi. El cuirassat de butxaca havia donat compte dels creuers alemanys que li van sortir al pas: l'Exeter, l'Ajax i l'Achilles.

Però no va sortir indemne i en lloc de rematar la feina va decidir refugiar-se a Montevideo (Uruguai). L'autor considera que el capità, un home d’impecable trajectòria fins aleshores, va cometre diversos errors successius. Segurament sota la pressió del combat.

El primer enfrontar-se a tres creuers. Sembla ser que inicialment van pensar que era un creuer i dos destructors però en comptes de defugir el combat com li havien ordenat va acceptar la lluita. “Primer dels múltiples errors que Langsdorff cometria a partir de llavors!”, exclama l'autor.

El segon, com dèiem, no acabar la feina quan l'Exeter estava tocat. “Mai cap oficial naval va tenir una ressonant i completa victòria tan a l'abast de la mà i tan malament va renunciar-hi!”, afirma també Luis de la Sierra.

I, finalment, optar per enfonsar la pròpia nau en comptes d'intentar forçar el bloqueig encara que, previsiblement, els serveis secrets anglesos -i el cònsol- van fer creure que hi havia més forces de les previstes. "L'astúcia i la intriga -destaca l'autor- són arts en què els anglesos sempre han resultat mestres".

En fi, no els molesto més, però l'autor analitza, d'altra banda, el desastre del PQ-17, quan la marina britànica i l'americana, van deixar abandonats a la seva sort els carguers d'un comboi en aigües infestades d'avions i submarins.

O fa una explicació molt plausible de per què Hitler no va intentar la invasió d'Anglaterra: senzillament l'armada alemanya havia quedat delmada a Narvik. Una victòria tàctica a un preu molt alt.

Luis de la Siera, per cert, té altres llibres. Caldrà pensar en clavar-los la dent: La guerra naval a la Mediterrània -encara que aquesta m'interessi menys-, La guerra naval als Pacífic i Corsaris alemanys a la Gran Guerra (1914-1918). Jo, de moment, m'he enxampat El mar a la Gran Guerra (1914-1918).

Tinc la teoria que la II Guerra Mundial va començar en realitat a la Batalla de Jutlàndia (1916). La cosa va acabar en empat, amb més pèrdues per als anglesos que per als alemanys. Però els alemanys no van tornar a desafiar la Home Fleet i van estar avorrint-se a Kiel i Wilhelmshaven la resta de la guerra.

A les acaballes, quan ja estava perdut, els oficials van plantejar una última sortida per morir amb honor i això va desencadenar la revolució que, a la curta, va fer caure el kaiser i, a la llarga, va provocar l'ascens de Hitler al poder. Però ja els hi explicaré./ Xavier Rius.

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat