Publicitat
Racó de lectura · 9 d'Agost de 2019. 13:48h.

La Bandera Roja de Jordi Borja

 

És una de les obsessions que tinc: algú hauria d'escriure la història dels diferents partits que van dur a terme la Transició.

El dia que Quim Nadal va presentar el seu dietari ("Testimoni de Càrrec") a la Casa del Llibre de Barcelona -la de les Rambles, no la del Passeig de Gràcia- recordo que em vaig aixecar i vaig fer el suggeriment.

A veure si hi havia algun historiador minuciós o un editor espavilat a la sala que recollia el testimoni. Com sol ser habitual en el meu cas, la recomanació va caure en sac foradat.

Però caldria fer la història del PSC, de CDC -o de CiU- o fins i tot del PP a Catalunya -amb les seves ganivetades internes -.

Entre altres raons perquè els protagonistes de la Transició estan desapareixent per raons simplement cronològiques.

I, d'aquí a uns anys, difícilment tindrem testimonis directes del que es coïa en les reunions de les direccions del PSC o de Convergència posem per cas.

Acostumo a dinar poc amb polítics -sobretot si continuen en primera fila-, però un dels dinars més interessants que he tingut va ser quan el difunt Macià Alavedra em va explicar aquell consell nacional en què Convergència va estar a punt de partir-se per la meitat.

Lògicament es posava la medalla de mitjancer entre pujolistes i roquistes encara que, en aquest cas, crec que se la va guanyar a pols.

És cert que hi ha algunes obres com la de Joan Marcet sobre Convergència - "El partit i el moviment polític" (1984)- però han quedat àmpliament desfasades amb el temps.

A més, en aquest cas l'autor era socialista i devia ser vist des de CDC com un talp o un quintacolumnista.

O els diferents llibres sobre el PSUC, el partit més mític de la Transició i probablement també el més biografiat.

Doncs bé, ara Jordi Borja -antic dirigent de Bandera Roja- ha fet la seva aportació amb un llibre aparegut fa uns mesos: "Bandera Roja, 1968-1974. Del maig del 68 a l'inici de la transició "(Edicions 62, Barcelona 2018, 133 pàgines, 17,50 euros).

Que consti que és una història personal, no una història acadèmica. No exempta a més del llenguatge d'esquerres de l'època. Però almenys tenim una visió des de dins. Benvinguda sigui.

Jordi Borja (Barcelona, 1941) va ingressar després al PSUC -era de fet el camí natural- i va acabar sent diputat al Parlament (1980-1984) i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona entre 1983 i 1995. Un dels cervells urbanístics d'aquell consistori governat per Narcís Serra.

En fi, si abans dèiem que el PSUC va ser un partit mític, Bandera Roja -que es definia com a marxista-leninista- va ser el més mític de tots malgrat el seu caràcter molt minoritari entre l'oposició antifranquista.

Molts dels dirigents polítics actuals van passar per Bandera Roja. L'autor cita uns quants en una o altra part de l'obra: Ferran Mascarell -ara amb Puigdemont-, Joan Subirats -comissionat de Cultura amb Ada Colau-, Manuel Ballbé, Eliseo Aja, Borja de Riquer.

Tots, per descomptat, han evolucionat ideològicament. I alguns fins i tot probablement no ho destaquen ni tan sols en les seves biografies. Al cap i a la fi, pretenien substituir una dictadura -la franquista- per una altra com la de la URSS que ja es veia que no funcionava: la invasió de Txecoslovaquia va ser el 1968.

Mentre que altres protestes similars -Berlín el 53, Hongria el 56, Polònia el 80, Tiananmen el 89- van acabar amb freqüència en un bany de sang. Una cosa grinyolava en el bloc comunista -alguna cosa més que grinyolar- tot i que la majoria dels nostres intel·lectuals miraven cap a un altre costat.

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat