Publicitat
Racó de lectura · 17 de Setembre de 2018. 11:27h.

Stalin, un dictador entranyable

 

Estava jo un dia remenant a la biblioteca pública de Martorell i em vaig topar amb un biografia de Stalin de 700 pàgines: "Stalin, el Grande" (Edhasa 2012). D'Anselmo Santos (Salamanca, 1930).

La meva primera reacció va ser de sorpresa: Com? Hi ha a Espanya un sovietòleg capaç d'escriure una biografia del dictador soviètic?

Fins ara pensava que això era terreny vedat als grans historiadors anglosaxons com Simon Sebag Montefiore, Donald Rayfield, Lawrence Rees o Alan Bullock.

En efecte, una de les conseqüències negatives de la neutralitat d'Espanya durant la Primera i la Segona Guerra Mundial és que vam quedar al marge dels grans corrents historiogràfics. Això sí, ens vam estalviar un munt de morts.

Vaig fer llavors el que faig sempre en aquests casos: comprar el llibre. A mi m'agrada subratllar-los. Quedo a la prestatgeria dels llibres pendents -cada vegada més llarga- fins que aquest estiu li clavi la dent.

M'ho vaig passar pipa. És difícil llegir una biografia com es llegeix una novel·la. A més, una bona biografia no és només el retrat del personatge sinó de l'època i del país sencer.

I això que, per raons òbvies, Stalin no és un dels meus personatges històrics preferits. Però de vegades la línia entre la maldat i la bondat és tan tènue com entre la bogeria i la genialitat.

Tampoc és una biografia clàssica: des del naixement a la mort del biografiat. L'autor, en efecte, prefereix aturar-se en aquells aspectes que més li interessen i sobre els que tér més coneixements: la relació de Salin amb els llibres, amb la música, amb l'arquitectura, amb la pintura.

També sobre aquells sobre els quals el propi escriptor -oficial d'Artilleria en els seus anys joves- té debilitat: la guerra amb Alemanya, el tracte amb els generals, les xarxes d'espionatge.

Per descomptat, no amaga que Stalin era un dèspota, "el gran assassí", "el gran inquisidor". Però tampoc la seva admiració per ell: si l'URSS va esdevenir una gran potència mundial va ser per Stalin. Va aconseguir transformar un país endarrerit, analfabet i agrari de l'època dels tsars en un poder militar. Això sí, a un cost elevadíssim.

Responsable de milers de morts, hi ha ben avançat el llibre -pàgina 562- una frase demolidora: "Stalin liquida el 1938 la cúpula militar per la mateixa raó que els seus opositors cívils víctimes de les purgues: no pel que han fet, sinó pel que puguin fer".

L'autor també descriu -en un dels primers capítols de la obra- la seva consolidació en el poder i com va anar eliminant als seus rivals un per un: Trotski, Frunze, Kámenev, Zinóviev, Bujarin, Tomski, Rikov.

Però fins i tot en aquest cas, Anselmo Santos aconsegueix convertir Stalin gairebé en un dictador entranyable.

Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Mercè, Brcelona, 17/09/2018 - 19:49

«Responsable de”miles” de muertos»? No t’has quedat una mica curt amb un dels més grans assessins de la història?